Ens encanta la canalla! A qui no?
Es impossible no treure un somriure al veure un menut amb la vista perduda a l'horitzó, movent les manetes com si volgués abraçar els núvols i deixant escapar el que sembla un somriure tímid.
Recentment hem tingut diversos amics que han sigut pares, això a demés d'omplir-nos d'alegria ens ha fet adonar-nos que per als més petits no havíem fet mai cap joguina, així que ens hem posat mans a l'obra i hem pensat en fer uns sonalls.
Com que els més menuts encara no controlen bé les mans, es fàcil que es colpegin amb el sonall al cap, es per això que hem decidit fer-los de fusta de til·ler, i es que el til·ler es una fusta molt lleugera i tant fibrosa que li aporta certa flexibilitat, cosa que esmorteeix el cop. N'hem fet la prova!!
La forma esfèrica del cap (del sonall) impedeix que la puguin mossegar amb la boca; el mànec està fet amb una fusta més dura per evitar que la puguin esmicolar amb les dents, pot ser de nesprer, xiprer, prunera o fusta exòtica com el corall; i per que soni, els hem farcit de cigrons de Can Saleta!
